ALGUNES PAUTES PER DEIXAR DE FUMAR

Aquest dissabte, va fer 5 anys que vaig deixar de fumar. La gent que he conegut després del dia 10 de maig de 2009 no m’imagina amb una cigarreta a la boca, és algo molt curiós per què hi havia gent que no m’imaginava sense.

Molta va ser la gent que em va dir que no ho aconseguiria que recauria segur, segurament basant-se en les seves experiències personals, per això us explicaré la meua he intentaré donar alguns consells als que me seguiu i sou fumadors amb intensió de deixar-ho o reduir el consum.

¡res ni ningú pot fer-ho per tu!
Prepara't per deixar de fumar.
informa't, pensa i, si estàs decidit ...
Endavant!

L'addicció física

L'addicció física és deguda a la nicotina que conté el tabac . En fumar , es produeix un augment immediat de la taxa de nicotina en sang provocant una sèrie d'efectes sobre l'organisme . transcorregut un temps, que oscil·la entre mitja hora i una hora, els nivells de nicotina en sang van descendint i comencen a notar sensacions de malestar que només desapareixeran quan tornis a fumar .
És en aquest moment quan apareix la urgència per fumar i la necessitat de restablir els nivells de nicotina

Per conèixer la  teua dependència física al tabac, pots respondre al següent test (Test de Fagerström )

Molts fumadors consideren que l'addicció física és l'únic factor que explica el consum de cigarrets. Però això no és del tot cert. Si l'addicció fos l'únic factor, qualsevol fumador que romangués una setmana sencera sense fumar no hauria de tornar
a desitjar un cigarret, ja que la taxa de nicotina en sang hauria baixat a zero i no hi hauria cap raó física que expliqués les ganes de tornar a fumar (les famoses recaigudes que la gent me deia que tindria)
No obstant això, podem trobar nombrosos exemples en què aquest fet no es compleix.
Hi ha, per tant, altres principis que, afegits a l'addicció física, expliquen per què es fuma.

HÀBITS DE COMPORTAMENT

De la mateixa manera que passa amb altres hàbits de comportament, com rentar-se les dents o les mans, fumar és una conducta apresa que es converteix en un hàbit a causa de tres elements fonamentals:

Pràctica
Fumar un cigarret es converteix en un hàbit a causa fonamentalment a la pràctica. Si calcules el nombre de cigarrets que pots fumar a llarg de la teva vida, segur que la xifra et sorprendrà. Aquesta suma pot oscil·lar entre 50.000 i 300.000 cigarrets! Si ho penses detingudament, observaràs que hi ha poques coses que hagis fet tantes vegades.

després d'una pràctica tan important, la conducta de fumar acaba per  automatitzar, el que significa que ja no és necessària la teva decisió. així, en nombroses ocasions, et trobaràs fumant sense saber per què, o sense tenir ganes de fumar.

Associació
Un altre aspecte important és la quantitat de coses que fas fumant al llarg del dia. L'associació de la cigarreta a nombroses activitats  comporta que, el sol fet de fer-les, et provoqui el desig de fumar. Pensa amb quantes coses de la teva vida quotidiana has associat el fet de fumar: prendre cafè, sortir de copes, conduir, estar amb amics, la sobretaula, etc. Qualsevol activitat d'aquestes que facis sense acompanyar-la d'una cigarreta, et pot semblar estranya, incompleta i insatisfactòria.

Encara que en la realitat un cop deixes de fumar ja no és així.

Reforç
A més de tot el que s'ha dit anteriorment, la conducta de fumar es manté perquè cada vegada que fumes creus que obtens conseqüències positives, com ara: sensació de plaer, de relaxació, etc.

No obstant he de remarcar que aquest reforç és fals ja que el plaer i la relaxació que sentim no és més que un alleujament dels símptomes d'abstinència.

Deixar de fumar és un procés en el qual hauràs d'aprendre a realitzar les teves activitats quotidianes sense tabac. I això no sempre és fàcil.

Jo em comprava uns chupa-chups  de melissa que venien embassat com en una capsa de cigarretes (no sé si continuen venent-los) i quan les meues companyes eixen a fumar jo també amb els meu chupa-chups .

En la decisió final per deixar de fumar influeixen factors físics, socials i econòmics, però és fonamental la motivació que tinguis per deixar de fumar.
Deixar de fumar és molt fàcil l’únic que has de fer és no fumar més, l’únic necessari en aquest procés es esforç, el mateix esforç que realitzes quan tens un interès per aconseguir un objectiu determinat.

La meua motivació era física i econòmica, vaig fer una guardiola, hi ha gent que amb aquests diner marxa de viatge, jo me vaig arreglar les dents que tenia trencades des de xicoteta.

A més vaig passar a l’acció, vaig passar de ser una persona totalment sedentària a començar a fer deport, al principia anava a córrer 5 minuts després amb el temps vaig augmentar el temps, mireu ahir vaig fer 14km en 1h 42 min i vaig pujar al pòdium (vaig quedar segona) sinó hagués canviat el meu estil de vida no ho hagés aconseguit.

Quines pautes pots seguir ?
• Fixar la data per començar i deixar de fumar per complet aquest dia. Abans d'aquesta data , pots començar a reduir el consum de cigarrets al dia .
• Fes una llista de les raons per les quals vostè vol deixar el tabac , incloent tant els beneficis a curt com a llarg termini .
• Identifica els moments en què tens més probabilitat de fumar .
• Comunica als teus amics , família i companys del teu pla per deixar de fumar i la data per començar.
• Desfes-te de tots els cigarrets just abans de la data en què deixarà de fumar i neteja tot el que tingui olor de fum , peces de vestir i mobles .
• Fes un pla del que va a fer en lloc de fumar en aquests moments en què hi ha major probabilitat de fer-ho .
• Troba activitats que et ocupin les mans i la ment , però que no siguin esgotadores ni massa sedentàries

• Si normalment fumes després de dinar , troba altres formes de finalitzar un dinar : menjar una fruita , aixecar-te i fer una trucada , fer una passejada .
• Fes altres canvis en el teu estil de vida , horari i hàbits diaris .
• Menja a hores diferents o consumeix diverses àpats petites en lloc de tres grans .
• Fes més exercici .
• Estableix metes per deixar de fumar a curt termini i recompensat quan les aconsegueixis .
• Pregunta-ho al metge sobre medicaments que et poden ajudar a deixar la nicotina i el tabac i evitar que recaigues.

¡¡ANIMS QUE TÚ POTS!!

 

Control d'esfínters: com treure el bolquer?

El Jordi el dia de la mare em fa fer un regal molt especial, va passar el dia sense bolquers i ja de manera definitiva. Com tots els nens el Jordi vol créixer, evolucionar, fer-se autònom.

Feia molt de temps que jugàvem amb l’orinal, com tots els xiquets juga amb tot ja que es la seva manera d’aproximar-se al món que l’envolta a través del joc, crec que era la seva manera d’expressar que aquell objecte li interessava encara que no fos per fer les seves necessitats.

Aquesta fase del desenvolupament és una fase delicada i complexa, ja que no és només un procés físic i fisiològic, sinó que és també emocional, psicològic i de maduresa. És per això que cal tractar-la amb molt de respecte.

És tan important i tan senzill el què cal saber sobre aquesta etapa de desenvolupament infantil que vull compartir-ho els lectors d’aquest blog.

El control d’esfínters és un moment clau en l’evolutiva de l’infant, ja que suposa un assoliment molt important en el camí cap a l’autonomia.

Dir adéu al bolquer és un procés d’aprenentatge, s’ha d’ensenyar a l’infant com fer-ho i posar-ho en pràctica a l’edat adequada (FERRERÓS 2008).

És per això que cal seguir el mètode de control d’esfínters que compleixi totes i cada una de les pautes marcades, ja que, com en qualsevol aprenentatge, una variació inesperada suposa que l’infant es desorienti i assoleixi amb moltes més dificultats el control d’esfínters.

És evident que hi ha tants mètodes com nens, hem de pensar que EL PROCÉS DEL CONTROL D'ESFÍNTERS ÉS UN PROCÉS ÚNIC I DIFERENT EN CADA NEN .

REQUISITS BIOLÒGICS PER EL CONTROL D'ESFÍNTERS

Perquè el mètode sigui exitós i es pugui assolir cal aplicar-lo a l’edat adequada, quan l’infant compleixi els requisits biològics necessaris.
És important tenir en compte que el sistema maduratiu urinari depèn, principalment, de l’evolució individual de cada infant.

Cal tenir en compte que aquest aprenentatge és relativament complex, ja que implica un control muscular voluntari conscient i inconscient (per la nit), atenció, assimilació d’aprenentatges, consciència del funcionament corporal , tipus de dieta, etc. (COMELLAS, 2000). És necessita que l’aparell urinari maduri, per això aquells nens i nenes prematurs podran tenir una maduració més lenta.

Nosaltres ho teníem molt clar, ja que el Jordi ja no mullava el bolquer en tota la nit, a més quan vam començar a utilitzar-lo i a fer pipi a l’orinal de manera espontània ell ja no tornava a fer-se pipi al bolquer.  Després de dos dies vam decidir traure-li, i més o menys ho portem bé.

COM TRAURE EL BOLQUER?

PREPARATIUS

El més important d’aquesta part del procés de retirada del bolquer és saber si és el moment idoni, si el petit esta preparat per a enfrontar-se amb el repte de dir adéu als bolquers.
El nen sol estar preparat neurològicament al voltant dels divuit o vint-i-quatre mesos, encara que les nenes solen ser més avançades; encara que tot això depèn de l’aprenentatge.
En cas que un infant sigui una mica més lent en assolir el control d’esfínters no cal preocupar-se, sempre hi quan no superi l’edat de 5 anys (moment en que l’Associació Americana de Pediatria considera que hi ha una problemàtica d’enuresi o encopresi).

És difícil saber quan un nen esta realment preparat per traure el bolquer per això us he preparat alguns ítems que fan servir alguns autors:

·        Com a pares/mares (o educadors/es), hem d'haver rebut algunes senyals per part de l'infant sobre una certa consciència de control o sensacions de l'aparell excretor: tinc caca (quan ja va brut), tinc pipi, he fet pipí...I que, per tant, ho sap comunicar d'alguna manera a l'adult.

·         Parla en primera persona i no en tercera persona.

·         Si manté el bolquer sec durant un parell d'hores

·         Si se sent prou còmode i a gust estant assentat/ada a l’orinal i té cert interès.

OBJECTIUS

Entre els objectius que es persegueixen en el control d’esfínters destacaria els següents:

- Aconseguir que el nen o nena sigui conscient del funcionament del seu cos per tal que comprengui com ha de respondre de forma correcta.
- Possibilitar l’aprenentatge d’una activitat fisiològica clau per tal d’evitar actituds inadequades: dificultats en l’evacuació, retenció innecessària...
- Comprendre per part de l’infant del procés d’evacuació: lloc, moment, higiene...

METODOLOGIA

Per a realitzar aquest aprenentatge, s’ha de distingir entre el dia i la nit i entre el control de les “caques” i el del “pipí”.
Per a que es doni l’aprenentatge es fonamental l’estabilitat en les respostes dels adults. En el moment en que es pren la decisió de afavorir l’aprenentatge, és essencial mantenir el mètode o criteri de resposta per evitar que al nen li resulti difícil comprendre els canvis i consolidar l’aprenentatge.

L’actitud dels pares en aquest moment, ha de ser de comprensió i paciència en un període en el que l’infant depèn de la seva maduració i motivació. Es molt important que aquest aprenentatge sigui un joc per al nen o nena, sense pressió.

Abans de començar a treure els bolquers, s’ha de començar a acostumar a l’infant a l’orinal o a l’adaptador del wàter. Cada dia abans de banyar-lo, podem assentar-lo cinc minuts, amb alguna cosa que el distregui. Si per casualitat fa pipí ¡genial!, i sinó, no passa res.
Quan el nen o nena comenci a identificar i a avisar de que té pipí,

encara que de vegades no arribi a temps, serà el moment de posar-se mans a l’obra.

COSETES QUE HEM D’EVITAR

-        En cap cas es faran comentaris despectius a l’infant.

-        No s’ha de comparar al nen amb els seus germans o companys de classe.

-        En cap cas es tornaran a posar els bolquers, ja que seria un retràs en l’aprenentatge.

-        No hem de ridiculitzar al nen o nena.

-        S’han d’evitar aliments a l’hora de sopar rics en líquids, com sopes, taronges, meló, síndria...així com molta ingesta d’aigua abans d’anar a dormir.

-        No s’han de fer valoracions sobre brutícia (“Eres un marrano”) o sobre qualsevol consideració (“Eres xicotet”).

-        S’ha d’evitar dir a l’infant que actua com un bebè.