Control d'esfínters: com treure el bolquer?

El Jordi el dia de la mare em fa fer un regal molt especial, va passar el dia sense bolquers i ja de manera definitiva. Com tots els nens el Jordi vol créixer, evolucionar, fer-se autònom.

Feia molt de temps que jugàvem amb l’orinal, com tots els xiquets juga amb tot ja que es la seva manera d’aproximar-se al món que l’envolta a través del joc, crec que era la seva manera d’expressar que aquell objecte li interessava encara que no fos per fer les seves necessitats.

Aquesta fase del desenvolupament és una fase delicada i complexa, ja que no és només un procés físic i fisiològic, sinó que és també emocional, psicològic i de maduresa. És per això que cal tractar-la amb molt de respecte.

És tan important i tan senzill el què cal saber sobre aquesta etapa de desenvolupament infantil que vull compartir-ho els lectors d’aquest blog.

El control d’esfínters és un moment clau en l’evolutiva de l’infant, ja que suposa un assoliment molt important en el camí cap a l’autonomia.

Dir adéu al bolquer és un procés d’aprenentatge, s’ha d’ensenyar a l’infant com fer-ho i posar-ho en pràctica a l’edat adequada (FERRERÓS 2008).

És per això que cal seguir el mètode de control d’esfínters que compleixi totes i cada una de les pautes marcades, ja que, com en qualsevol aprenentatge, una variació inesperada suposa que l’infant es desorienti i assoleixi amb moltes més dificultats el control d’esfínters.

És evident que hi ha tants mètodes com nens, hem de pensar que EL PROCÉS DEL CONTROL D'ESFÍNTERS ÉS UN PROCÉS ÚNIC I DIFERENT EN CADA NEN .

REQUISITS BIOLÒGICS PER EL CONTROL D'ESFÍNTERS

Perquè el mètode sigui exitós i es pugui assolir cal aplicar-lo a l’edat adequada, quan l’infant compleixi els requisits biològics necessaris.
És important tenir en compte que el sistema maduratiu urinari depèn, principalment, de l’evolució individual de cada infant.

Cal tenir en compte que aquest aprenentatge és relativament complex, ja que implica un control muscular voluntari conscient i inconscient (per la nit), atenció, assimilació d’aprenentatges, consciència del funcionament corporal , tipus de dieta, etc. (COMELLAS, 2000). És necessita que l’aparell urinari maduri, per això aquells nens i nenes prematurs podran tenir una maduració més lenta.

Nosaltres ho teníem molt clar, ja que el Jordi ja no mullava el bolquer en tota la nit, a més quan vam començar a utilitzar-lo i a fer pipi a l’orinal de manera espontània ell ja no tornava a fer-se pipi al bolquer.  Després de dos dies vam decidir traure-li, i més o menys ho portem bé.

COM TRAURE EL BOLQUER?

PREPARATIUS

El més important d’aquesta part del procés de retirada del bolquer és saber si és el moment idoni, si el petit esta preparat per a enfrontar-se amb el repte de dir adéu als bolquers.
El nen sol estar preparat neurològicament al voltant dels divuit o vint-i-quatre mesos, encara que les nenes solen ser més avançades; encara que tot això depèn de l’aprenentatge.
En cas que un infant sigui una mica més lent en assolir el control d’esfínters no cal preocupar-se, sempre hi quan no superi l’edat de 5 anys (moment en que l’Associació Americana de Pediatria considera que hi ha una problemàtica d’enuresi o encopresi).

És difícil saber quan un nen esta realment preparat per traure el bolquer per això us he preparat alguns ítems que fan servir alguns autors:

·        Com a pares/mares (o educadors/es), hem d'haver rebut algunes senyals per part de l'infant sobre una certa consciència de control o sensacions de l'aparell excretor: tinc caca (quan ja va brut), tinc pipi, he fet pipí...I que, per tant, ho sap comunicar d'alguna manera a l'adult.

·         Parla en primera persona i no en tercera persona.

·         Si manté el bolquer sec durant un parell d'hores

·         Si se sent prou còmode i a gust estant assentat/ada a l’orinal i té cert interès.

OBJECTIUS

Entre els objectius que es persegueixen en el control d’esfínters destacaria els següents:

- Aconseguir que el nen o nena sigui conscient del funcionament del seu cos per tal que comprengui com ha de respondre de forma correcta.
- Possibilitar l’aprenentatge d’una activitat fisiològica clau per tal d’evitar actituds inadequades: dificultats en l’evacuació, retenció innecessària...
- Comprendre per part de l’infant del procés d’evacuació: lloc, moment, higiene...

METODOLOGIA

Per a realitzar aquest aprenentatge, s’ha de distingir entre el dia i la nit i entre el control de les “caques” i el del “pipí”.
Per a que es doni l’aprenentatge es fonamental l’estabilitat en les respostes dels adults. En el moment en que es pren la decisió de afavorir l’aprenentatge, és essencial mantenir el mètode o criteri de resposta per evitar que al nen li resulti difícil comprendre els canvis i consolidar l’aprenentatge.

L’actitud dels pares en aquest moment, ha de ser de comprensió i paciència en un període en el que l’infant depèn de la seva maduració i motivació. Es molt important que aquest aprenentatge sigui un joc per al nen o nena, sense pressió.

Abans de començar a treure els bolquers, s’ha de començar a acostumar a l’infant a l’orinal o a l’adaptador del wàter. Cada dia abans de banyar-lo, podem assentar-lo cinc minuts, amb alguna cosa que el distregui. Si per casualitat fa pipí ¡genial!, i sinó, no passa res.
Quan el nen o nena comenci a identificar i a avisar de que té pipí,

encara que de vegades no arribi a temps, serà el moment de posar-se mans a l’obra.

COSETES QUE HEM D’EVITAR

-        En cap cas es faran comentaris despectius a l’infant.

-        No s’ha de comparar al nen amb els seus germans o companys de classe.

-        En cap cas es tornaran a posar els bolquers, ja que seria un retràs en l’aprenentatge.

-        No hem de ridiculitzar al nen o nena.

-        S’han d’evitar aliments a l’hora de sopar rics en líquids, com sopes, taronges, meló, síndria...així com molta ingesta d’aigua abans d’anar a dormir.

-        No s’han de fer valoracions sobre brutícia (“Eres un marrano”) o sobre qualsevol consideració (“Eres xicotet”).

-        S’ha d’evitar dir a l’infant que actua com un bebè.