martes, 22 de abril de 2014

MONA DE PASQUA

La Mona de Pasqua és un aliment típic de diverses regions espanyoles com la murciana , valenciana , castellanomanxega , aragonesa , alacantina i catalana . En altres regions com Astúries i Galícia podem trobar el " roscu " de Pasqua . I a Alacant a la versió sense ou dur se li sol cridar " tonya " .El nom prové de la munna , terme àrab que significa " provisió de la boca" , regal que els musulmans feien als seus senyors . La Mona de Pasqua simbolitza que la Quaresma ha arribat a la seva fi i per tant també les seves abstinències , i l'ou que porten simbolitza el principi de la vida .

La Mona de Pasqua consisteix en una pasta fet de farina , ou , sucre i sal . La seva elaboració requereix paciència , ja que necessita més d'una hora de repòs prèvia a la seva cocció . És similar a la massa del tortell i les mones que es feien a casa eren de pasta de pa , podien tenir forma circular , de ninot , forma de gall , o lluna , amb els ous bullits pintats de colors per sobre i en alguns llocs les podem amb una altra decoració com poden ser plomes o pollets . A Menorca solen anar coberts de merenga .

Un dels pobles amb més fama en la fabricació de mones de Pasqua es diu Alberic , a la província de València i encara que aquest dolç està associat a les festes de Setmana Santa podem trobar durant tot l'any en algunes confiteries del país com ocorre a Múrcia .

L'origen d'aquesta tradició com el de molts dolços no és clar, encara que en alguns escrits apunten que aquesta va poder començar al segle XV a Catalunya i València , altres que al segle XVIII , i altres fonts el porten fins als temps en què la presència morisca va estar al nostre país .

El costum indica que són els padrins els que regalen la mona als seus fillols el Diumenge de Pasqua després de missa fins que fan la primera comunió o compleix dotze anys , ia continuació la família i els amics es dirigeixen al camp per gaudir d'un àpat la natura, sent aquest el "Dia de mico " . La tradició de la mona ve concatenada amb la dels rituals del Diumenge de Rams , que d' una manera o altra , són part de la nostra història i cultura , encara que poc a poc vagi perdent la càrrega religiosa i s'estigui tornant una tradició popular lligada al període estival de Pasqua. Encara que en les ciutats on és festiu el Dilluns de Pasqua es lliuren en aquest dia , com passa a Catalunya .

La variant catalana va sorgir com una evolució de la mona tradicional que feien a Alacant , i encara que actualment només tinguin de semblança el nom, tenen un origen comú . Aquesta " pastís de xocolata " va començar com una mona de pasta típica a la qual se li va substituir l'ou de gallina per un de xocolata , combinant la tradició local amb les tradicions de Setmana Santa a Europa . Aquest canvi i la introducció de la xocolata va acabar sent la base de la mona fent els pastissers autèntiques filigranes arquitectòniques amb la xocolata . Cada any els padrins acompanyen els seus fillols a visitar les pastisseries perquè triïn la seva mona preferida que solen tenir figures de còmic o conte que estiguin de moda en aquell moment i arriben a vendre unes 600.000 mones .

I per què porta ou dur a sobre ? Doncs pel que he llegit a internet l'ou no és per menjar-se'l, sinó per aixafar al front que un més vulgui recitant aquestes paraules :

Aquí em pica ( Aquí em pica ) 
Aquí em cou ( Aquí em cou ) 
Aquí em Menjo la " mona" (Aquí es menja la mona )
 I aquí Trenco l'ou ( i aquí es trenca l'ou )
Mona de Pascua Tradicional

Mona de Pasqua Valenciana i Vegana

 1 Kg. harina
 150 gr. de aceite de girasol o mitad y mitad.
 300 gr. sucre.
 Ralladura de taronja
 Dos pastilles de levadura fresca de panadería
250 ml d' aigua y 250ml de llet
un ou de xocolate per decorar

2 comentarios:

  1. Això si que és una mona Lídia!!!! amb ou dur per esclafar-lo al front!!

    PD. Ben pocs ous m'he menjat de xiquet!!
    PD2. Amb ma cosina els buidavem i els omplíem de farina :P

    Macià

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. JEJE, jo i els meus cosins els esclafavem al cap cantant la cantarela que he posat, i tenies que corre del meu cosí Carlos, era el més gran i el que més força tenia. un cop esclafats els llançavem al bancal de baix, uy si mon pare s'enterés... quins records de l'infancia més bonics, son les xicotetes coses que no s'han de deixar de fer.

      Eliminar